En aquesta entrada vull fer-vos pensar en com reben i analitzem el llenguatge visual.
Cal dir que cadascú te una percepció individual de les coses i que els humans tenim aquesta capacitat envers als animals. Les imatges, la música, els textos, les fotos que omplen els nostres dies en submergeixen en la nostra percepció i donem resposta a les preguntes i suggeriments que ens proposen .
Nosaltres quan veiem, sentim,pensem...és a dir quan processem algun tipus d’informació ho podem fer de dues maneres;la primera seria mitjançant el sistema lineal: aquest sistema te tota una sèrie de codificats, on l’emissor i el receptor s’han de posar d’acord en el missatge i establir un codis per poder-se entendre. Per el sistema lineal, per poder descodificar un missatge,hem de passar la informació per el pla racional,descodificarem per poder entendre i comprendre i així tot seguit podrem sentir les emocions. D’una manera contraria, tenim la segona forma de com podem processar la informació que reben.
el sistema paral·lel: aquest sistema ens porta directament al pla emocional, gràcies a l’ imatge i al so alhora. És una manera menys arbitrària per processar la informació i ens estalvia temps.
En el llenguatge audiovisual, sempre ens quedem en el pla emocional i gairebé mai fem un anàlisis profund sobre allò que veiem,per fer més entenedor aquest argument, pensem en un anunci. Si ara imaginem que fem quan llegim un llibre, podem dir tot lo contrari. Quan llegim un llibre,primer hem de passar pel pla racional i tot seguit podrem passar al pla emocional.
Ara proveu de fer un exercici : imagineu-vos, un home sol en mig d’un bosc i que el sol es va fonen per donar pas a una nit que entra amb força , el nostres home comença a sentir la por al seu cos degut a un sorolls . Si utilitzem el llenguatge visual podem resoldre amb un sol pla aquesta seqüència i a través de la música fer traspassar la por el espectador.
No volia acabar aquesta entrada sense fer una petita referència als inicis de l’ imatge i del cinema. Els germans Lumière van ser els pares del projector cinematogràfic i els primers que van treballar la possibilitat de crear imatges en moviment. Les primeres projeccions mostraven imatges en moviment però sense so. La música es un element principal per fer traspassar les emocions, degut això les projeccions anaven acompanyades de música tocada per un pianista o una petita orquestra que juntament amb explicador donaven cos i veu a la cinta.
Amb el cinema mut vam aprendre com l’ imatge i el so ens podien dir moltes més coses que les paraules buides i sense argument pròpies d’algunes pel·lícules actuals. Els germans Marx , Charles Chaplin , Marie Dressler o Mabel Normand ens van oferir una gran quantitat d’emocions sense dir-nos ni una paraula.
L’ imatge i el so traspassen la pantalla per arribar a la nostra ment i al nostra cor.
