09 febrero, 2009

PERCEPCIONS

En aquesta entrada vull fer-vos pensar en com reben i analitzem el llenguatge visual.

Cal dir que cadascú te una percepció individual de les coses i que els humans tenim aquesta capacitat envers als animals. Les imatges, la música, els textos, les fotos que omplen els nostres dies en submergeixen en la nostra percepció i donem resposta a les preguntes i suggeriments que ens proposen .

Nosaltres quan veiem, sentim,pensem...és a dir quan processem algun tipus d’informació ho podem fer de dues maneres;la primera seria mitjançant el sistema lineal: aquest sistema te tota una sèrie de codificats, on l’emissor i el receptor s’han de posar d’acord en el missatge i establir un codis per poder-se entendre. Per el sistema lineal, per poder descodificar un missatge,hem de passar la informació per el pla racional,descodificarem per poder entendre i comprendre i així tot seguit podrem sentir les emocions. D’una manera contraria, tenim la segona forma de com podem processar la informació que reben.

el sistema paral·lel: aquest sistema ens porta directament al pla emocional, gràcies a l’ imatge i al so alhora. És una manera menys arbitrària per processar la informació i ens estalvia temps.

En el llenguatge audiovisual, sempre ens quedem en el pla emocional i gairebé mai fem un anàlisis profund sobre allò que veiem,per fer més entenedor aquest argument, pensem en un anunci. Si ara imaginem que fem quan llegim un llibre, podem dir tot lo contrari. Quan llegim un llibre,primer hem de passar pel pla racional i tot seguit podrem passar al pla emocional.

Ara proveu de fer un exercici : imagineu-vos, un home sol en mig d’un bosc i que el sol es va fonen per donar pas a una nit que entra amb força , el nostres home comença a sentir la por al seu cos degut a un sorolls . Si utilitzem el llenguatge visual podem resoldre amb un sol pla aquesta seqüència i a través de la música fer traspassar la por el espectador.

No volia acabar aquesta entrada sense fer una petita referència als inicis de l’ imatge i del cinema. Els germans Lumière van ser els pares del projector cinematogràfic i els primers que van treballar la possibilitat de crear imatges en moviment. Les primeres projeccions mostraven imatges en moviment però sense so. La música es un element principal per fer traspassar les emocions, degut això les projeccions anaven acompanyades de música tocada per un pianista o una petita orquestra que juntament amb explicador donaven cos i veu a la cinta.

Amb el cinema mut vam aprendre com l’ imatge i el so ens podien dir moltes més coses que les paraules buides i sense argument pròpies d’algunes pel·lícules actuals. Els germans Marx , Charles Chaplin , Marie Dressler o Mabel Normand ens van oferir una gran quantitat d’emocions sense dir-nos ni una paraula.

L’ imatge i el so traspassen la pantalla per arribar a la nostra ment i al nostra cor.

17 noviembre, 2008

Quan les escoles van matar a la creativitat

La classe va començar dialogant sobre un programa que es va emetre a televisió, on és posava L’ensenyament, l’escola i l’educació, a la palestra dels acusats, per donar respostes a les baixeses del nostre sistema en quant a educació es refereix, ja que ho sembli o no, l’ educació ens pertany a tots, i la falta de motivació i d’ estimació cap a tot lo que embolcalla la paraula educació ens pertany a tots i no només als docents. Els termes ensenyament, educació i escola, encara que puguin semblar que tots 3 tinguin una mateixa arrel, son activitats i processos ben diferenciats.
Ensenyament: És una activitat realitzada conjuntament, mitjançant l’ interacció de 3 elements: número 1,el professor,dos, els alumnes i tres l’objecte de coneixement.
Educació: Prové del llatí educere” guiar o conduir” o educare “formar , instruir”
Aquest procés també o podem definir, com un procés multidireccional on es transmeten coneixements, valors, costums, maneres de fer i de ser. L’educació ho es tot i està a tot arreu, està present en totes les nostres accions, sentiment i actituds.
Escola: Prové del llatí, etimològicament significava el moment del pati. Avui es designa escola a tota institució que imparteix educació o ensenyament.
Jo personalment crec en el important paper que te l’educació en les nostres vides, on el procés d’educat i educant es patent en totes les nostres etapes de la vida. Sempre podem seguir aprenent i ensenyant.
En aquest tipus de debats o shows, surten a relluir més les ombres que no pas las llums, del tema exposat, en comptes de fer un recull d’opinions, propostes, mesures i aplicacions, per fer del nostre sistema educatiu i de la nostre societat en si, una mica millor, es realitza tot lo contrari.
Cap a on avancem? Tant en el sentit social, com en el sentit educacional? Les línees son paral•leles. Proposo una activitat, proposada a classe, com eren les escoles del segle XIX? i les del segle XX? I les del XXI? Penseu que han canviat molt? mobiliari, mètodes pedagògics... Possiblement si ens parem a pensar, i a fer un retrocés en el temps, podrem veure que l’escola no ha variat gaire, envers al canvi que a patit la societat. Imagineu-vos la mateixa activitat amb un metge,es a dir, si vingués un metge del passat, a una sala de quiròfans dels nostres dies, veuria que no sabria ni per on començar, es trobaria perdut,i un mestre en canvi, segurament entraria a la classe i sabria on es troba Per que l’escola no canvia gaire, i la societat cada vegada es més canviant? Possiblement per que els canvis socials, ens venen donats i els canvis en el sistema educatiu s’han de provocar i s’han d’elaborar i com ja se sap, els canvis que hem de provocar nosaltres mateixos sempre ens donen por, i canviar un sistema educatiu encara més. Les escoles encara segueixen utilitzant patrons,com els del segle XIX , degut això se’ns està passant factura a tots.
Necessitem canvis per fer de les nostres escoles, llocs on els infants es puguin desenvolupar d’una manera integral,necessitem canvis tant en el sistema metodològic, en els sistema organitzatiu i en quant als procediments. Crear escoles on es doni més importància a la formació de les persones envers als coneixements, aclariré aquesta argumentació, penso, que primer s’ha d’ ensenyar als infants a ésser persones, per poder desprès ensenyar coneixements. Hem de potenciar la espontaneïtat dels infants, solidaritat entre iguals, la creativitat, autonomia i capacitat del pensament, raonament i crítica, hem de respectar i creure en la individualitat i universalitat de cada persona , en comptes de crear patrons homogenis, com si fóssim maniquins; hem de creure en la llibertat responsable.
Fent mirades retrospectives cap a Ferrer i Guàrdia i Freinet, m’ha adono de lo avançats que eren per els seu i per el nostre temps. Potser ells ens donarien algunes claus per reconduir la situació. Segur que portarien aire nou i fresc, per aquest ambient caduc.

http://www.paideiaescuelalibre.org/Index_bis.htm es interessant per fer-li un ull ;)

03 noviembre, 2008

publicitat subliminal

En un món, on gairebé tot ens entra per el ulls, la publicitat te una gran rellevància i es una complexa estratègia per intensificar vendas i per filtra-nos missatges subliminals.

invita a consumir Segurament no ens adonem de lo fàcil que ens resulta digerir la publicitat i de lo difícil que resulta analitzar-la. La publicitat subliminal es aquella que pasa per els límits de ser percebuda; on el concient i el inconcient tenen molt a veure en detectar allò que ens volen filtrar.Aquest tipus de publicitat s'assembla a la màgia, no es veu, pero ens queda grabat en el subconcient
Demócrito (400 a.C.), sostuvo que "mucho de lo perceptible no es percibido por nosotros".

deuriem aplicar una mirada activa allò que estem observant, possiblement ens podriem adonar de més coses, les quals ara ens resulten imperceptibles.

http://es.youtube.com/watch?v=yEYZ3PvArjQ

13 octubre, 2008

MAR DE FUEGUITOS

Cada persona brilla con luz propia entre todas las demás. No hay dos fuegos iguales. Hay fuegos grandes y fuegos chicos y fuegos de todos los colores. Hay gente de fuego sereno, que ni siquiera se entera del viento, gente de fuego loco, que llena el aire de chispas. Algunos fuegos, fuegos bobos, no alumbran ni queman; pero otros arden la vida con tantas ganas que no se puede mirarlos sin parpadear, y quien se acerca se enciende





EL LIBRO DE LOS ABRAZOS