17 noviembre, 2008

Quan les escoles van matar a la creativitat

La classe va començar dialogant sobre un programa que es va emetre a televisió, on és posava L’ensenyament, l’escola i l’educació, a la palestra dels acusats, per donar respostes a les baixeses del nostre sistema en quant a educació es refereix, ja que ho sembli o no, l’ educació ens pertany a tots, i la falta de motivació i d’ estimació cap a tot lo que embolcalla la paraula educació ens pertany a tots i no només als docents. Els termes ensenyament, educació i escola, encara que puguin semblar que tots 3 tinguin una mateixa arrel, son activitats i processos ben diferenciats.
Ensenyament: És una activitat realitzada conjuntament, mitjançant l’ interacció de 3 elements: número 1,el professor,dos, els alumnes i tres l’objecte de coneixement.
Educació: Prové del llatí educere” guiar o conduir” o educare “formar , instruir”
Aquest procés també o podem definir, com un procés multidireccional on es transmeten coneixements, valors, costums, maneres de fer i de ser. L’educació ho es tot i està a tot arreu, està present en totes les nostres accions, sentiment i actituds.
Escola: Prové del llatí, etimològicament significava el moment del pati. Avui es designa escola a tota institució que imparteix educació o ensenyament.
Jo personalment crec en el important paper que te l’educació en les nostres vides, on el procés d’educat i educant es patent en totes les nostres etapes de la vida. Sempre podem seguir aprenent i ensenyant.
En aquest tipus de debats o shows, surten a relluir més les ombres que no pas las llums, del tema exposat, en comptes de fer un recull d’opinions, propostes, mesures i aplicacions, per fer del nostre sistema educatiu i de la nostre societat en si, una mica millor, es realitza tot lo contrari.
Cap a on avancem? Tant en el sentit social, com en el sentit educacional? Les línees son paral•leles. Proposo una activitat, proposada a classe, com eren les escoles del segle XIX? i les del segle XX? I les del XXI? Penseu que han canviat molt? mobiliari, mètodes pedagògics... Possiblement si ens parem a pensar, i a fer un retrocés en el temps, podrem veure que l’escola no ha variat gaire, envers al canvi que a patit la societat. Imagineu-vos la mateixa activitat amb un metge,es a dir, si vingués un metge del passat, a una sala de quiròfans dels nostres dies, veuria que no sabria ni per on començar, es trobaria perdut,i un mestre en canvi, segurament entraria a la classe i sabria on es troba Per que l’escola no canvia gaire, i la societat cada vegada es més canviant? Possiblement per que els canvis socials, ens venen donats i els canvis en el sistema educatiu s’han de provocar i s’han d’elaborar i com ja se sap, els canvis que hem de provocar nosaltres mateixos sempre ens donen por, i canviar un sistema educatiu encara més. Les escoles encara segueixen utilitzant patrons,com els del segle XIX , degut això se’ns està passant factura a tots.
Necessitem canvis per fer de les nostres escoles, llocs on els infants es puguin desenvolupar d’una manera integral,necessitem canvis tant en el sistema metodològic, en els sistema organitzatiu i en quant als procediments. Crear escoles on es doni més importància a la formació de les persones envers als coneixements, aclariré aquesta argumentació, penso, que primer s’ha d’ ensenyar als infants a ésser persones, per poder desprès ensenyar coneixements. Hem de potenciar la espontaneïtat dels infants, solidaritat entre iguals, la creativitat, autonomia i capacitat del pensament, raonament i crítica, hem de respectar i creure en la individualitat i universalitat de cada persona , en comptes de crear patrons homogenis, com si fóssim maniquins; hem de creure en la llibertat responsable.
Fent mirades retrospectives cap a Ferrer i Guàrdia i Freinet, m’ha adono de lo avançats que eren per els seu i per el nostre temps. Potser ells ens donarien algunes claus per reconduir la situació. Segur que portarien aire nou i fresc, per aquest ambient caduc.

http://www.paideiaescuelalibre.org/Index_bis.htm es interessant per fer-li un ull ;)

2 comentarios:

kiKe dijo...

El texto tiene gran parte de razon al exponer lo que todos deberiamos saber respecto a la fase de aprendizaje y desarrollo durante la vida, lo que repercute al no haber sido aplicados de forma debida en los momentos adecuados hacia la persona.
Me ha gustado el uso del lenguaje.

Blog del Pitu dijo...

Molt bé aquesta entrada. Fa una reflexió clara del que tenim, del que ens passa, i del que no sabem cap a on anem. Provem ara de fer exercicis de propostes, de que canviem, com ho canviem. Fem exercicis d'imaginació i apuntem i concretem aquests canvis. Per moure alguna cosa hem de començar movent-la, encara que en un principi no sàpiguem cap a on.

Prova de fer entrades relacionades amb la comunicació i veuràs que et surten propostes molt més concretes.